Introducció

Mare nostrum, aix√≠ √©s com els romans van enomenar el Mar Mediterrani. Mar Mediterrani, Mar de vents, Mar d’onatge fort, ones seguides no molt altes per√≤ molt contundents i repetitives. Mar que molts patrons i capitans de vaixells no volen atravessar quan est√† exaltat. Mar que ha sostingut generacions i generacions de l’esp√®cie humana des dels primers pobladors fins a dia d’avui. Mar que ha aportat aliment i riquesa a l’√©sser hum√† des de temps immemorials. Mar que han sulcat immesitat de pescadors,  pirates, de llegendaris personatges que han cavalcat a sobre la seva esquena amb √†nsies de consquesta, √†nsies d’expansi√≥. Flotes senceres de pescadors que s’han guanyat la vida aprofitant la riquesa immensa que el Mar els proporcionava. Aliment abundant√≠ssim que ha alimentat legions romanes, talai√≤tics, fenicis, p√ļnics, √†rabs, grecs, xipriotes, faraons…..un mar tan ric, tant abundant, tant gener√≥s amb tots els nostres avantpassats. Un Mar actualment en decad√®ncia, un Mar sota pressi√≥, un Mar que ja no √©s lliure, un Mar que ja no √©s esplendor√≥s, un Mar en mans d’ un √©sser hum√† que est√† embogint. Un √©sser hum√† que no respecta, un √©ssser hum√† que no recorda que fa 50 anys aquesta riquesa encara era molt abundant i continuava amb el cicle de milions d’anys de vida.

QU√ą LI PASSA A L’√ČSSER HUM√Ä??? QU√ą ENS PASSA??????

De milions d’anys de riquesa, que c√≠clicament any rera any han alimentat i enriquit tant√≠ssimes generacions humanes, tant√≠ssimes civilitzacions, qu√® ha fet que en 50 anys tinguem actualment el Mar, l’IMMENS MAR MEDITERRANI, L’ESPLENDOR√ďS MAR MEDITERRANI CONTRA LES CORDES?

En som conscients?

Tots els avan√ßos tecnol√≤gics, qu√≠mics, nuclears, i l’estat de benestar i les comoditats que l’√©sser hum√† ha aconseguit en aquests darrers 50 anys, estan fent degut a tot un seguit de irresponsabilitats i males gestions dels nostres recursos que acabin repercutint de manera nefasta en els nostres Mars i Oceans fins el punt de posar en perill d’extinci√≥ tant√≠ssimes esp√®cies que hi habiten i que si seguim aix√≠ ens est√®im condemnant a extingir-nos noltros mateixos.

Tot el que l’√©sser hum√† f√®ia servir fa 50 anys, llenya, paper, cot√≥, llana, vidre, cer√†mica, ferro, carb√≥,….. tot sortia de materials nobles, de mat√®ria primera no manipul.lada qu√≠micament. Potser aquests materials no tenien les resist√®ncies ni la durabilitat ni l’efectivitat dels materials que utilitzam avui dia, per√≤ una cosa est√† ben clara i √©s que aquests materials eren totalment ecol√≤gics i compatibles amb la natura, terra, mar i aire.

En canvi, amb l’evoluci√≥ que em fet en aquests darrers anys, l’√©sser hum√† ha com√®s un error que est√®im pagant i pel que pagarem un preu molt alt, que ha estat fabricar sense tancar el cicle. Tot el que l’√©sser hum√† fabrica hauria de tenir principi i fi. Poder destruir, desfer-nos del que fabricam sense generar residus indestructibles. La qu√≠mica, la f√≠sica i la tecnologia han aconseguit avan√ßos espectaculars per√≤ ens ha faltat un detall primordial: com desfer-nos dels residus que generam? i quina repercussi√≥ t√© la manera com ens desf√®im dels residus que s√≠  podem destruir?

Aquest √©s l’error m√©s greu que ha com√®s l’√©sser hum√†. Juntament amb alguns altres….que s√≥n els causants de la contaminaci√≥ actual.

COM ES CONTAMINA UN MAR?

El Mar en s√≠ √©s font de vida, √©s font de riquesa, √©s un h√†bitat verge, s√†, pur, aut√®ntic, mentres act√ļa per ell mateix i les esp√®cies que l’habiten. Ell per s√≠ mateix troba el propi equilibri. √Čs realment impressionant, meravell√≥s, un miracle, una obra d’art de la mare naturalesa. El peix, el cranc, el calamar, les gavines, els dofins, les tortugues, els cetacis, tots ells viuen amb un √ļnic objectiu: sobreviure. Qu√® vol dir sobreviure? sobreviure vol dir menjar, cr√©ixer, reproduir-se, protegir la vida i viure fins a la inevitable mort. Tots ells viuen el dia a dia. Es desperten, tenen gana, cerquen menjar, mengen, disfruten del dia i tornen menjar fins que van a dormir. Ells no acumulen res, ells nom√©s empren, cerquen el que realment necessiten per viure i passar aquell dia. I a l’endem√† tornem-hi. I aix√≠ fins que acaben el cicle de la seva vida. Tot tal qual fins que apareix l’esp√®cie humana.

Qui √©s el tal hum√† aquest que fica el nas en el nostre Mar?  deuen pensar les esp√®cies…..

Doncs l’hum√† √©s un √©sser que quan est√† equilibrat, quan est√† en conson√†ncia amb la seva pau interior potser un dels √©ssers m√©s meravellosos de la terra, √©s creatiu, √©s amor, √©s feiner, est√† connectat amb el seu entorn, √©s respectu√≥s, bondad√≥s, comprensiu, capa√ß de construir des del dolor, capa√ß de transformar lo negatiu en positiu, optimista, alegre, un √©sser impressionant!!!!! podria ser el m√©s intel.ligent de tots els √©ssers de la terra.

Per√≤ quan es comen√ßa a desequilibrar i no t√© l’acompanyament d’un referent que l’ajudi a  mantenir-se connectat i centrat, llavors pot  resultar ser un √©sser codici√≥s, amb afany d’ acumular, amb afany de ser el millor, mogut per un egoisme exagerat, llavors √©s  l’ego  qui mou l’√©sser hum√†. Quan li passa aix√≤, l’hum√† vol conquerir, vol destacar, vol enriquir-se i si √©s necessari a qualsevol preu, passant per sobre de tot i de tothom, sense pietat ni contemplacions. Sense cap tipus de compassi√≥ ni mirament. Amb una consci√®ncia de vegades m√©s curta que la m√†niga d’un sostens. I amb unes √†nsies de poder inigualables.  La fustraci√≥, l’enveja, la manca de referents sans √©s el que desperta en l’hum√† la seva  pitjor cara, la seva pitjor versi√≥, que surt del seu costat obscur, el costat no equilibrat, no canalitzat, no educat, no instru√Įt, no gestionat, no recondu√Įt….. Tot aix√≤ s√≥n els deures que encara avui molts humans tenim  pendents per fer.

Aquest √©s el motiu perqu√® es contaminen els mars i els oceans aquests darrers anys. PELS DEURES QUE L’√ČSSER HUM√Ä ENCARA T√Č PENDENTS PER FER.   En una paraula: MADURAR!!!!!!  en dues paraules CR√ČIXER!!!  en tres paraules APRENDRE!!!! en quatre paraules EQUILIBRAR-SE!!!!

Els peixos no fabriquen qu√≠mics, ni pl√†stics, ni energia nuclear, ni petroli, ni sabons, ni lleixius, ni cremes, ni olis,…..Ells nom√©s Viuen.

Tot lo que l’home fabrica  i arriba a la mar, contamina. La f√†brica que per mala gesti√≥ dels seus residus, perqu√® no volen invertir diners, moguts per la cod√≠cia, la irresponsabilitat, la manca de sentit com√ļ, si est√† ubicada al costat del mar o dels rius,  aboquen cap all√† els seus residus t√≤xics qu√≠mics. Les multinacionals que creen energia nuclear, la qual cosa genera uns residus que requereixen una gesti√≥ molt delicada i una despesa important, en lloc de responsabilitzar-se del que generen tamb√© han sabut i probablement encara saben abocar-ho dins el mar en forma de bidons, motllos de formig√≥, etc…. Totes les urbanitzacions, ciutats, pobles costaners que estan a la riba del Mar Mediterrani, si no gestionen b√© tots els residus que generen amb uns contenidors situats en llocs allunyats del mar, paperes que el vent no faci volar el seu contingut quan bufa fort, la bona gesti√≥ ambiental de tots els ports del Mediterrani, la gesti√≥ que fan tots i cadascun dels patrons dels milions de embarcacions que naveguen per el mar tant de la flota pesquera, com de la flota mar√≠tima de transport de persones o materials, com els petrolers, com l’armada naval, com les petites embarcacions de tota l’activitat n√†utica de l’estiu, tot plegat , tot lo que pogui sortir volant de cadascuna d’aquestes embarcacions governades per persones, tot, absolutament tot, va a parar al mar.

Què arriba a la mar?,

pl√†stics i qu√≠mics……………………els qu√≠mics dels mateixos pl√†stics…garrafes i botils…CONTINUAR√Ä……….